LA TERRA
La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar.
Aquí podeu veure una fotografia del planeta Terra presa al 1990 per la sonda Voyager 1 a una distància de 6.400 milions de quilòmetres de la Terra. Just quan la nau havia passat les òrbites de Neptú i Plutó i mentre abandonava el sistema solar. En aquest moment, la sonda Voyager 1 va girar la seva càmera per prendre aquesta fotografia a petició del científic Carl Sagan. Segons explica, li va semblar que aquesta fotografia ens podia ajudar a fer-nos més capaços de la nostra verdadera circumstància i condició. Ja sabíem que la terra només és un punt en la immensitat del cosmos, però encara no ho havíem vist. No es podia desaprofitar la oportunitat que potser costaria molt de repetir-se.És emocionant veure la terra des d’aquesta distància i llegir el comentari que va fer Sagan en el llibre: Un punt blau clar.
Un punt blau clar
“Això és casa nostra. Som nosaltres. Aquí hi ha viscut la seva vida, tothom qui estimes, tothom qui coneixes, tot aquell de qui has sentit parlar, cada ésser humà que ha existit. Hi conviu la nostra alegria i el nostre sofriment. Milers de religions, ideologies i doctrines econòmiques. Caçadors i recol·lectors, herois i covards, creadors i destructors de la civilització, reis i pagesos, joves parelles d’enamorats, mares i pares, nens il·lusionats, inventors i exploradors, mestres de moral, polítics corruptes, "superestrelles", "líders suprems", sants i pecadors de tota la història de la nostra espècie han viscut aquí: en una partícula de pols suspesa en un raig de Sol.
La Terra és una estança molt petita en una vasta àrea còsmica. Pensa en els rius de sang vessada per generals i emperadors per tal d’aconseguir la glòria i el triomf, i esdevenir amos momentanis d'una fracció d'un punt.
Pensa en les inacabables i cruels visites que els habitants d'una cantonada d'aquest píxel han fet contra els habitants d’una altra cantonada; la freqüència dels malentesos, l'avidesa per matar-se els uns als altres, la generació d’odis fervents.La nostra pedanteria, la nostra suficiència, la creença errònia que tenim una posició privilegiada a l'univers, són neutralitzades per aquest punt de llum pàl·lida.
El nostre planeta és només una partícula solitària envoltada per la immensa foscor còsmica. En aquesta vasta foscor, no hi ha cap indici que pugui arribar ajuda des d'algun altre lloc per salvar-nos de nosaltres mateixos. La Terra és l'únic món conegut fins ara capaç d’albergar vida. No hi ha cap altre lloc al qual la nostra espècie pugui migrar, almenys en un futur pròxim. Visitar? ... sí. Establir-nos-hi, encara no. Ens agradi o no, la Terra és de moment el nostre únic hàbitat.
S'ha dit que l'astronomia és una experiència constructora d’humilitat i caràcter. Potser no hi ha millor demostració de la follia i de l’arrogància humana que aquesta imatge distant del nostre minúscul món. Per a mi, emfasitza la responsabilitat de tractar-nos millor els uns als altres, i de preservar i estimar el pàl·lid punt blau, l'única llar que coneixem”.
(Del llibre de Carl Sagan, Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space).
Una imatge de la Terra captada per la nau nord-americana Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), en òrbita al voltant de la Lluna.
I un vídeo que explica gràficament les dimensions de la terra en relació al sistema solar.