La terra I
Veure´t és dir-te adéu,
un llarg adéu de brancatges que sostenen un “ara”,
un adéu que s’abat per cantonades
de nit, amb la mà blanca,
l’adéu que fuig dels ulls i no s’acaba.
Veure’t és dir-te adéu cada vegada
pel terror de la pau del teu bes que s’estanca,
per la por dels meus dits que no creixen ni s’alben
pel neguit que no dic, pel que dic i no parla.
Veure’t és dir-te adéu
com l’onada que torna, com el vent que recapta
les llavors d’aquells àngels que mai no germinaven.
He vingut per això: per saber dir-te adéu
i travesso rius negres que l’oblit desfermava
i vinc i et dic adéu
i en l’adéu hi ha l’encara.
Susanna Rafart